Filosofia

Filosofia

Que és el Hara?

El mot «Hara» prové del japonès i representa «el centre vital de la persona». El «Hara» és el centre del cos humà, però és així mateix el centre espiritual, en la mesura en què el cos és l’embolcall natural de l’esperit. Per això, la paraula «Hara» es refereix sempre a la condició de la persona en la seva totalitat, a la seva forma fonamental de ser.

A més a més, com que el «Hara» és físicament la zona central/abdominal del cos i nosaltres som centre especialitzat en fisioteràpia de sòl pelvià, en PNI (que inicia es seu treball en sistema digestiu) i en psicologia de la salut (que estudia les somatitzacions de les emocions) al mot Hara hi vam trobar l’autèntica representació del nostre motiu de ser.


La filosofia del Hara

La filosofia de treball es basa en el fet que «el coneixement és poder». Si sabem «perquè fem el que fem» després és més fàcil construir el que volem.
També hem d’entendre que les casualitats no existeixen. Que a simple vista no siguem capaços de veure la connexió entre els fets (o persones o moments) no significa que no hi sigui.
Com a tercer punt. Hem de gaudir de la vida, entenent que la felicitat no és un estat sinó un procés. Que si al final de la suma dels processos la xifra surt negativa, alguna cosa no estem fent bé. I per tant, estem malbarant l’oportunitat de la vida.


Hara = Montserrat Sampol

Em dic Montserrat, vaig néixer a Palma de Mallorca i sóc mare de dos nens fantàstics. El destí em va portar a viure a Catalunya i iniciar axis un camí apassionant en el coneixement de les funcions vitals. Des de que tinc memória, sempre he volgut compendre la vida i compartir amb els altres els coneixements que anava adquirint. Mitjançat la professió de fisio i psicoterapeuta puc acompanyar a qui ho desitgi a trobar un equilibri en la vida (equilibri=harmonia=serenitat=felicitat).

Em vaig formar en Fisioteràpia a la UVic i amb el temps em vaig especialitzar en rehabilitació del sòl pelvià femení. En consulta vaig veure que un abordatge simplement físic no era suficient per corregir les situacions que tractava i aleshores vaig entrar a l’especialitat de PsicoNeuroImmunologia clínica (PNIc), que em va proporcionar una perspectiva global de la salut amb un gran sentit antropològic.

​Aleshores podia, a més de donar suport físic, fer un recolzament orgànic a través de l’alimentació i els hàbits de la persona. Però en continuar treballant em vaig tornar a trobar amb una limitació en les meves intervencions. No sabia com ensenyar als pacients a sostenir els canvis que necessitaven per aconseguir els seus objectius i a més que fossin feliços amb aquest procés. I axis, em vaig ficar a ampliar les meves competències en la «P» de PNI i vaig formar-me en Psicologia de la Salut a la UAB.

Aquest encadenat de situacions han fet que sigui una professional de la salut amb 3 especialitats i més de 20 anys d’experiencia.